dimarts, 29 de gener del 2008

rosa

han tornat els fantasmes. avui han dormit amb mi. cada dia dormen amb mi, aquests fills de puta que em capolen l'enteniment. i els fantasmes han dut els metges; i els metges, les infermeres; i les infermeres, les injeccions i les pastilles color de rosa que he d'engolir a pesar que em deixen condormida vint hores cada dia.

dijous, 24 de gener del 2008

ella

ella te els cabells embullats i li falten dues dents. les que encara li queden són negres. a pesar de l'estrictitesa amb que aquí ens van rentar, bruteja un poc. el seu xandall verd, com el meu, també ha perdut el color original. està molt grossa i devora els aliments amb tanta avidesa que em fa molt d'oi, aquesta donota. hauria preferit no veure-la. encara sort que no ens deixen parlar. ella em mira i em busca una mirada que jo m'encaparrot a negar-li. aquesta és la nostra imatge: dues illes. dues boges isolades i l'olor de llexiu.

diumenge, 20 de gener del 2008

diumenge

fa dos dies que la posta de sol és vermella i pastosa. no hi ha la mar, però intuesc el ball de bastons entre els ennivolats i la llum.
he menjat pollastre rostit i patates xurres per dinar.
el director m'ha cridat al despatx per comunicar-me que s'estan acabant els temps de l'aïllament. des de demà, m'ha dit, compartiré el menjador amb unes altres dues internes. el pati, encara no. tenc curiositat per veure com són aquestes dues dones, si són joves o són velles, si són guapes o lletges, i com és la seua vida tancades aquí dins. tal vegada són sicòpates com jo. o senzillament han perdut el seny i les tenen a retxa. és probable que no ens deixin parlar. el primer contacte serà, de moment, visual. la veritat és que a mi ja m'està bé aquest aïllament tan còmode en què m'han instal·lat.

dissabte, 19 de gener del 2008

transparent

el te deum de charpentier en un enregistrament antic on, a pesar de la digitalització, s'escolten els estossegs del públic i algun zum-zum estrany. viu, molt viu, el te deum. i transparents les veus que l'interpreten.
això és el que escolt mentre em deixen escriure avui. no tenc ganes de res. la sopa de fideus d'anit em va caure malament. m'he passat la nit vomitant, però el mtetge que m'ha mirat avui matí m'ha dit que no tenc res i m'ha prescrit dieta.
quan surti d'aquí tenc sessió amb el terapeuta. també l'enganaré, avui. li contestaré el primer que se m'ocurresqui quan comenci a fer-me preguntes. la primera ja me la sé: com has passat la setmana? bé, com sempre, li diré. i després començarà a fitorar. em vol entendre, diu. per a ell no sóc una persona, sóc un cas. el més complicat de tots els que ha tingut fins ara. i per això li dedic aquest blog, aquests textos que sé que llig. sóc transparent. que no ho veus?

dimecres, 16 de gener del 2008

nit

sempre hauria de ser de nit. sempre hauria de venir una mare a dir-me: tapa't i dorm, filla. jo no en vaig tenir cap de mare que em digués bona nit. al menys no la record. es va morir, la meua mare, al tren. i el meu pare, també. jo, sempre la supervivent. sobreviure al tren, sobreviure al cotxe, sobreviure a l'alcohol. sobreviure a mi mateixa.
vull que sempre sigui fosc i que la meua mare em digui bona nit, filla. sóc injusta amb la meua tia. vull ser injusta amb la dona que em va criar. ella em deia bona nit, reina. reina no és el mateix que filla. no. reina no és amor, que és obligació i necessitat. filla sí que és amor. l'amor.
sobreviure és un càstig. sobreviure al tren i que la teua tia guardi els retalls del diari, és un martiri.
aquí dins estant no em diuen ni filla ni reina. ells voldrien dir filla de puta, però diuen senyora mercadal.
no tinc valor. vull que sempre sigui de nit. tenc una cita amb els fantasmes que em diuen vine.

dilluns, 14 de gener del 2008

gris

el gris patetisme de les mans que lleneguen damunt les cordes verges. els dits nafrats i les imatges antigues que flueixen de les notes esquinçades. trencarem el vidre perquè entri la neu. perquè l'oreneta nii a la sala, com un estigma nocturn. ah! vacus poetes. necessitats i necieses. les primeres impressions les has d'evacuar. no necessitis. no vulguis. no demanis.

diumenge, 13 de gener del 2008

ennivolat

he somniat ennivolats vermells. tu no hi eres quan et necessitava, quan em venien a cercar. sóc la culpable, jo. i tu, cavaller rovellat, trau-te la disfressa. no em parlis d'amor, ara. no em parlis d'afectes ni de fredors. on és la pluja compartida. que m'estimaves, em vas dir.

dissabte, 12 de gener del 2008

dissabte

mcewan va omplir un parell de centenars de pàgines contant el que li va ocórrer un dissabte que no es presentava gens emocionant. una novel·la llarga i espessa. per a mi, els dissabtes sempre han estat blaus i han fet olor d'herbasana i de sabates noves. avui sé que és dissabte perquè ho he vist a la menxeta del diari. he vist el suplement de llibres i li he girat l'esquena.
tenc la boca pastosa. el suplement alimentari que encara m'administren, carregat de calories i de proteïnes, m'embafa. també m'embafa la música que em posen aquí dintre. sempre clàssica, però hortera o suada. ara els ha agafat la mania de fer-me escoltar el nesum dorma. el fil musical el vomita en totes les versions possibles. jo el preferesc en la de jaume aragall, que és molt brillant i menys ampulosa que la de domingo. la de pavarotti és un pastís. turandot m'agrada, però no la vulgarització de l'ària de tenor. es veu que el director creu que això és el que es porta ara. amb tot, ahir em va sorprendre amb la missa de santa cecília. per què em posen música?
la música, les pastilles de colors, els encoixinats de l'habitació, la retxa de sol, el ventet que bufa avui, les visites a la sala d'ordinadors. totes aquestes coses són regals, em diuen ells. per bon comportament.
avui és dissabte. un altre dia que passaré tancada. un altre dia va.

divendres, 11 de gener del 2008

barca

els qui hem nascut a la mar tenim per pàtria una barca.
aquí estant no la veig, la mar. ni la puc oldre. cada matí, quan em treuen a pasturar al pati, em regalen una retxa de sol. sol malalt de gener. sol que va i ve i juga amb els ennivolats. però el sol no em porta la mar ni la saladura ni els records antics.
a menorca tenia la mar a les portes de casa i em molestava el blau ofensiu. i em feia mal la seua còpula diària amb el sol a l'hora del crepuscle.
les borratxes. les assassines ja no tenim dret a la mar. tenim la retxa de sol i les pastilles. i l'habitació encoixinada perquè no ens lesionem. es pensen que em faré mal.
he dimitit. la barca i les emocions se'n van anar. les vaig deixar esclafades contra l'asfalt. crac.
un resum, una ferum. unes paraules desempescades del mal de cap. el cotó a la boca. l'ungla que guisca i la fulla d'afaitar que fa rodanxetes dels meus ulls. no hi és Dalí. ni el poeta tampoc no ha vingut.

dijous, 10 de gener del 2008

suicides

és cert això que diuen dels falsos suïcides. és cert que aquells que anuncien que es mataran mai no ho fan. aquesta som jo, la falsa suïcida covarda. vaig dir que em mataria i no ho he fet. no ho he fet perquè m'agrada el patiment. el meu i el dels altres. per això vaig matar. per això no vull morir.
sadisme.
els canelobres retorcen els braços i riuen les llàgrimes vermelles.
aquesta és la meua necessitat. la de despullar-me davant d'aquesta donota dels guants. és lletja, com jo. com la odii. com.
els interrogants em vetlen les vespres. els horaris estrictes m'ajuden a no embogir. boja estic. boja sóc. tancada i vigilada.
en tomàs encara tresca. ara surt al diari perquè ja no és advocat. ara s'ha fet escriptor. escriu novel·les d'èxit. a les velleses. ha vestit de vellut la seua decrepitut física. l'entrevistadora jove el mira i ell li somriu. han pactat el silenci. no em demanis res de na marina mercadal. ella és passat. jo som passat. no som.

dimecres, 9 de gener del 2008

pastilles

ja no prenc les pastilles de color de rosa. ara només em donen les vermelles, les verdes i aquelles de color blau cel que amarguen tant quan intentes que et passin per la gola sense ferir-ne les pareds. la dona que diu que té cura de mi encara es posa els guants de làtex quan em parla. em mira i em diu que es nota que estic millor. que ja no em pengen tantes pellerenques dels braços i que faig més bona cara. per això diu que m'han llevat les pastilles de color de rosa.
m'ha visitat un advocat d'ofici. un que no he vist mai. no sé què se n'ha fet d'aquell borratxo que em volia fotre mà quan intentava preparar un judici ajornat mil vegades. ara sembla que va de bo i d'aquí a un parell de mesos m'hauré de presentar davant el tribunal que m'ha de jutjar. fa molt de temps que vaig matar tres homes i un ca, i ara n'he de retre comptes. diu l'advocat que tot el temps que he passat aquí dins ja em compta com a condemna, i que com que estic boja m'aplicaran atenuants. i diu també que no és bo que em llevin les pastilles de color de rosa, perquè això significa que estic millorant. i em poden condemnar. em condemnaran, diu. hauré de continuar a la presó de dones. i es veu que com que ara s'acosta el judici m'han tornat a deixar l'ordinador.
he estat mesos castigada sense venir aquí. em deien que era molt ofensiu tot el que escrivia. em deien el que ja sé: que som una merda d'assassina i que ara no em faci la santa i no sé quantes coses més. i m'han tingut mesos sense poder escriure res.
ja no bec. ja no prenc les pastilles de color de rosa i ja em tornen deixar utilitzar l'ordinador. és un premi diuen. i m'han dut una bossa de llibres. els he deixat a un racó de la cel·la. llegir em fa vomitar.