dimarts, 25 de març del 2008

devastada

desvastada, estic, però em voldria veure morta. enrocada, estic, a la primera paraula d'un futur imperfecte que no arriba a ser mai present perquè jo m'he encarregat de fer-lo miques. plou, han dit, però a mi no m'han banyat les gotes infidenls de la pluja encesa d'aquesta nit. vaig voler morir i no en vaig sebre, covarda, som. què hi ha que m'aferra a la vida? no són els versos ni els poetes. ni els llibres que no llegesc per mlitància brutal. els encenalls i els advocats i l'alcohol, i els cotxes, i els accidents, són.

diumenge, 16 de març del 2008

necessit

necessit sebre coses d'enllà les barreres d'aquest centre on m'han dut a morir. necessit llegir el darrer vers del meu poeta. necessit veure la darrera pinzellada del meu pintor. necessit escoltar la darrera rialla d'aquell fillet veí. necessit necessitar sensacions que m'ancoren al passat. si escrivís en castellà diria zopilotes i posaria lletres majúscules. necessit esvalotar el galliner covard. dormen manses, les gallines. necessit alenar.

diumenge, 9 de març del 2008

avui

avui t'estimaria si tingués la mar. avui seria avui tot el dia i la teua pell seria la meua pell. si tingués la mar avui no pensaria en la mort ni en els morts. i tot aquest sorollo que només puc sentir jo seria mel i música. avui t'estimaria si tingués la mar, si tingués l'amor, si ens tinguéssim.