malson

deix que la mar em banyi els peus, que m'esquitxi la cara. deix que l'arena gruixada es posi entre els dits i les ungles i em sent habitada pel mineral i el salnitre. l'arena, gruixada i marró. la mar, verda i descarada. em vol engolir, la mar. com als pobres poetes vacus. pobres escriptors eficaços i mancats de talent. el cel blau i la brisa: una condemna dins aquestes quatre parets. pressa dins les cel3les covardes. tirabuixons i costures descosides. els deus no m'acompanyen avui. sé que somnii que somnii i em vull morir. que m'enverenin. que em liquidin. que em diguin que les coses no són així. que la mar em banya els peus i m'esquitxa la cara perquè em vol seua.