dimarts, 25 de novembre de 2008

temps

tot aquest temps i totes aquestes absències les he passades dins un volcà.
he necessitat molta ajuda perquè la digestió ha estat difícil.
tot aquest temps i totes aquestes absències les he passades dins un silenci invisible, embolicada dins una mantellina feta d'odi i de paper de vidre.
no sé si me n'he sortit.
torn a tenir paraules.
torn a tenir veu, però em sembla que encara som transparent.
som sense ser, sense poder ser tocada, sense poder ser vista.
no sé com expressar que fa temps que no control el temps que passa sense nomenar la paraula temps.
aquest és el concepte: sé qui sóc, sé que vaig fer. sé que mai més no sortiré d'aquesta gàbia en què m'han tancat.
sé, també, que no és fácil tornar a entrar dins un relat quan voluntàriament n'has sortit.
no et poden perdonar si has matat una persona, si has obert la panxa a un gos i l'has omplert de pedres.
ja no bec alcohol, però encara sóc una borratxa.
ja no em vull morir, però encara sóc una suïcida.
torn a llegir poesia: llibres que em du Tomàs.
Tomàs i la seua vellesa digna.
Tomàs i la seua cadira de rodes, que és la meua cadira de rodes.
em deixen veure la televisió: sé de canvis globals i de crisis econòmiques.
sé, sóc, mir, llegesc i celebr.

dissabte, 8 de novembre de 2008

transparent

ningú no et veu però ningú no et cerca.
no ets ningú per ningú i tothom
diu qui és ningú per ser algú?
no et veuen, no et cerquen.
ets, com la mar, transparent.