diumenge, 27 d’abril de 2008

malson

deix que la mar em banyi els peus, que m'esquitxi la cara. deix que l'arena gruixada es posi entre els dits i les ungles i em sent habitada pel mineral i el salnitre. l'arena, gruixada i marró. la mar, verda i descarada. em vol engolir, la mar. com als pobres poetes vacus. pobres escriptors eficaços i mancats de talent. el cel blau i la brisa: una condemna dins aquestes quatre parets. pressa dins les cel3les covardes. tirabuixons i costures descosides. els deus no m'acompanyen avui. sé que somnii que somnii i em vull morir. que m'enverenin. que em liquidin. que em diguin que les coses no són així. que la mar em banya els peus i m'esquitxa la cara perquè em vol seua.

diumenge, 20 d’abril de 2008

guants

aquí també hi ha dones amb guants de làtex. una d'elles, potser la que no mana, m'ha dit que ho entèn que em facin oi, però que és una norma higiènica que s'ha de complir per evitar que em contagiin alguna malaltia que elles puguin patir. no reia, quan m'ho deia, ni tan sols per davall del nas.
anava a acabar, però avui ho faré més llarg.
faré punts i a part.
i contaré, per exemple, que avui és diumenge. que al pati de la presó ha plogut. que l'arròs del dinar era fred. que m'ha sortit un gra a la galta. que ja he après a descomptar els dies com aquell que desfulla una carxofa. que és la primera vegada que escric la paraula carxofa i que la X està al bell mig del mot. i puc dir, encara, que fa dies que no pens amb en tomàs. que m'han tornat els malsons.
i en un altre paràgraf afirm que sé del cert perquè l'he vist que a un racó de la cel·la hi ha un pou, i jo m'hi pos emmig i bot molt fort a veure si m'esfondr.

dissabte, 19 d’abril de 2008

dia

avui fa un dia groc, com tu. un dia que és un descompte, que és un desdia, una nit, un no.

dijous, 17 d’abril de 2008

horari

a aquesta presó nova m'han canviat l'horari d'accés a la sala d'ordinadors. el matí és un bon moment, diuen. volen que escrigui molt, en aquest centre de vigilància estricta. el psiquiatre és un home molt jove amb els ulls verds i problemes d'acidesa gàstrica. no em somriu mai. m'han donat pasta de dents amb sabor a poma. a mi les pomes em fan vomitar. m'ha demanat si vull que em duguin res. llibres, m'ha dit. continuen escrivint els poetes mentre jo estic tancada, però jo vull la platja.

diumenge, 13 d’abril de 2008

retxa

aprofit la darrera retxa de sol. la que entra pel finestró i creua la sala per a dipositar-se damunt el teclat. pinta una diagonal; 0okn 0okn 0okn 0okn 0okn 0okn 0okn 0okn. la barra espaiadora està a l'ombra. com jo. com sempre.

dissabte, 12 d’abril de 2008

bossa

la dona dels guants de làtex m'ha dit que per fi la perdré de vista. sap que l'odii. sé que m'odia. que faci la bossa, m'ha dit, que d'un moment a l'altre em traslladaran. les sentències s'han de complir. m'ha deixat una paperina de plàstic per a posar-hi tot el que tenc. inepta! aquí, ni la roba és meua. començaré a pensar què faré amb la bossa de plàstic. he vist molt de cine, jo.

divendres, 11 d’abril de 2008

sentència

ara diuen que em canviaran de presó. m'han jutjat culpable de tres homicidis i no sé quants segles de condemna han caigut sobre mi. estralls, traïduria, premeditació, maltractament d'animals... em diu l'advocat que tomàs s'ha interessat per la sentència, que li ha dit de recórrer-la. jo només vull que em canviin de presó, que em duguin a un cau on no em posin la simfonia número 39 de mozart perquè es pensen que som una intel·lectual i que m'ha d'agradar aquesta música. detest les simfonies de mozart. que em posin rèquiems i misses solemnes. que m'inflin de pastilles. sedants, reconstituents, vitamines, calci, ferro... que m'enterrin a una presó on no tenguin tants miraments.

dimarts, 8 d’abril de 2008

jutge

on era vostè el dia que van matar el gos de la senyora agnès pons? no és veritat que vostè va agafar la saca de correus i en va escampar el contingut? no és cert que vostè va agafar la motocicleta propietat de la companyia de correus i va fugir amb ella? no és veritat que vostè va utilitzar la dita motocicleta per diferents carrers i camins de la ciutat de ciutadella de menorca? i no és veritat, també que anava a una velocitat superior a la permesa al codi de circulació? no és veritat que enmig d'auesta fugida vostè va encentre un foc a una tanca de conreu? no és veritat que després de recórrer una quantitat indeterminada de quilòmetres vostè va deixar la motocicleta emmig de la carrera m-1, al quilòmetre 41 a l'alçada de l'establiment coneugt com castillo de menorca? i no és veritat que es va produir un accident on van morir tres persones? no és veritat que vostè reia i insultava els agents quan la policia li posava les manilles?
no hi ha més preguntes.

diumenge, 6 d’abril de 2008

versos

la donota dels guants de làtex i la cara de fàstic m'ha dit que li han dit que em doni un sobre encoixnat com la meua cel·la. no me'l dóna: me'l tira. a dins hi ha un llibre que punxa. l'obra d'un poeta major que fa cinquanta anys i es regala una plagueta. luis garcia montero, li diuen. sense remitent, l'envelop, sé qui me l'envia, i sé que ja l'ha llegit, i que ja l'ha plorat.

Vas a ser un perdido.
No me importa.
Me parece más triste
no saber dónde estoy.

dissabte, 5 d’abril de 2008

ontes

em feies ontes. que t'agradaven els meues cabells, deies. i que la fredor de la meua pell t'era acollidora, matisaves. i que estaves bé amb mi, afegies. em feies ontes quan parlaves de futur, quan alfarrassaves la collita. em feies ontes amb paraules de fil i cotó i mans curioses que m'oferien el cel. les ontes són ara cançons agres que van ser gotes de pluja que fan el ridícul quan s'esclafen contra el vidre i es trenquen la closca i moren amb mi.

dijous, 3 d’abril de 2008

cel·la

la taula, de ciment, fixe al trespòl. el banc, de fusta, clavat a terra. el llit, d'obra, clavat a la paret. el rober, amb quatre samarretes, quatre xandalls i una pinta. la porta, de ferro colat, sempre tancada. la finestra, altíssima, amb barrots. la llum, tènue i malalta. l'olor, la de la meua podridura.

dimarts, 1 d’abril de 2008

gelat

no és una metàfora. hi havia gelat avui de postres. gelat d'ametlles agres amb caramel líquid i miques de xocolata. altament calòric per a una moribunda que espera un judici que no arriba mai. que no té limitada la seua llibertat de moviments. que sap qui era i no s'agrada gens. aquesta moribunda llegia poesia i feia tai txí. i viatjava i comprava tres diaris cada dia. i escrivia sobre els que escrivien. esperen que em mori per a jutjar-me culpable. esperen que em dissolgui en la desesperació de les paraules electròniques.