venècia

els regalims de tint barat. la calor humida del mes d'agost. el desig dels cossos prohibits. l'alè que no puja. la pesta. la platja. els tendals. les prohibicios. el cel entelat. els cossos perfectes. els crits innocents. la música insinuada. el perill. el vaixell que s'enfonsa. la ment inabastable i les paraules brutes a venècia. la mort.

escarni

m'ha vingut amb un retall de premsa una de les funcionàries. jas! m'ha dit, divendres que ve hi haurà un eclipsi de sol i tu no el podràs veure. no pots anar-te'n a rússia o més al nord, a escandinàvia, per a transformar-te i començar a fer endemeses. l'escarni és el que més mal em fa d'estar aquí dins, i ells ho saben. l'escarni violent i insaciable, ple de punxes i filferros. no he acabat de llegir l'article de l'eclipsi, que serà complet i durarà poc més de dos minuts. suficient. sí.

sirenes

els cants de les sirenes ja no enganen ningú. m'amenaces amb l'àngel de la trompeta i jo esclat en una rialla vermella. em saps estèril i corres darrere l'ase de les pilotes. les píndoles de color de rosa i les de color blau, i el xarop i la injecció setmanal són el meu contacte amb la realitat. la resta són grinyols desafinats de sirenes calbes i obesses amb la coa escatada.

i

i què volen que els conti avui que hi ha rissaga?
i què volen que els digui de mi?
que sobreviscut a
que no tenc ganes de
que s'han mort els plaers
que he llenegat pel verdet del cervell aspre i les abelles m'han ajudat a volar fins els ennivolats blancs de la pantalla inexperta de windows

words

"you have a charming way with words. write a letter this week".
la funcionària dels diumenges fa anys, avui. la setmana passada va tornar de nova york i va dur unes galetes xineses horribles. venen dins una bossa de plàstic transparent, tenen forma de macarró i a dins amaguen un paperet amb una frase sorpresa. la que he copiat aquí dalt és la que m'ha tocat a mi.

ca

he somniat un ca. un malson, és clar. no m'agraden els cans ni els animals domèstics. els mataria tots. vaig matar en melchor i a n'agnès li han sortit cabells blancs, i en tòfol ha caigut en una depressió i ha vnut la barca. he somniat un ca amb la panxa oberta plena de pedres. ha-ha-ha. m'he somniat a mi mateixa repetint el crim. i he somniat el jutjge i la cadira de rodes, i tres morts. i m'he somniat penjada. no cerqueu ni un gram de penediment.

estius

la meua tia, que em feia de mare em duia a la piscina, els estius. em comprava vestits de bany estampats amb maduixetes i poriols i m'untava tota la pell amb crema nivea. de la piscina, el que més m'agradava era l'olor de clor mesclada amb la dels entrepans dels berenars dels altres fillets. les fileres de formigues que s'enduien les restes dels entrepans. les converses sordes de la meua tia amb altres ties o mares o àvies que mai no nedaven, ni tan sols prenien el sol. no tenia mar, el nostre poble, i l'oncle treballava massa per a dur-me a la platja. així, la piscina era el meu oceà. imaginava que no hi havia voreres, entrellucava els ulls per intuïr que els marges d'aquell rectangle havien desaparegut. ara també ho faig. he canviat els vestits de bany amb poriols per un uniforme de presa, però també entretanc els ulls i intent pensar que la cel·la no té parets, que si camin més de 23 passes no toparé contra un mur encoixinat. per això mai no les faig les 23 passes, sempre m'atur a la 20 ó a la 21. així sempre hi ha un poc més de futur on caminar.

calor

el mes de juliol m'ha duit suors fredes i tremolors de cames. la medicació és potent, ho not perquè m'adorm, perquè no tenc esma de... anava a escriure no tenc esma de fer res, però és que no faig res mai. no tenc esma, així, sense especificar. així em volen, es veu. atumuada. endormiscada per la calor i les pastilles. així em tenen, amb la bateria descarregada.