Silencis

et sents traïda pels silencis còmplices d'aquells que et diuen amiga. el temps és una espasa que cau i que tomba. les paraules són petites desaparicions de l'esperit. si parles et morts. si calles desapareixes. qui vols ser? amb qui vols ser? la mar ja no hi és, això ja ho saps. tampoc no hi són les trompetes marianes ni les llances vidrioses. no hi són, no hi ets, no ets.

discrepes

discrepes de les insensatesases i de les sabatades. les insolidàries encisadores i les llengües esmolades diuen: ha mort. i tu dius, he mort i sóc aquí. al costat de la màquina de capolar. sóc aquí, dins la segadora de misteris. dins la capa de la caputxeta vermella que no sap que el conte s'ha cremat. t'han embotonat la mortalla, que és de paper de vidre. escupiràs sobre ells el xarop de fel i vinagre, naufragaràs dins els bassals de lletanies punxegoses. vindran monges i bisbes i cantaran missa crismal, però tu cercaràs les illes remotes que dibuixaves amb saliva als vidres del finestral. el jardí no hi és, i tu discrepes de les insensateses i de les sabatades d'aquells que diuen: ha mort.

verd

m'han dut a una habitació d'un hotel de luxe. decoració minimalista. m'han fet estirar al futon mentre entreobrien les cortines perquè pogués veure la posta de sol darrere les muntanyes. havien llevat la mà. les dues massatgistes m'han dit bon dia. han començat a tocar tot el meu cos amb mans expertes. han posat cada múscul al seu lloc i m'han preparat per la batalla. entre les dues m'han fet aixecar i m'han llevat el llenç que em cobria. han desaparegut. han entrat ells amb unes espases corbes i lluentes. eren dos i feien jutipiris amb els talls de les armes. el primer m'ha arrebassat el braç dret. del tall ha brollat un líquid verd i espès. l'altre m'ha seccionat una cama. més doll verd i apegalós. cada membre que em llevaven el tornaven aferrar a una altra part del meu cos. trossos del meu cos fora de lloc. la còrpora deforme. no sé si m'han fet mal perquè quan estaven a punt de parlar la dona dels guants de làtex m'ha dit que era hora de fer els exercicis gimnàstics per prevenir l'osteoporosi.

37,8

fa dos dies que tenc febra. ara representa que estic millor. la donota dels guants de goma m'ha posat un termòmetre digital a les temples. 37,8, ha dit amb la veu rogallosa. jo em not una sensació sabonosa al cap. els ulls em llagrimegen i tenc les galtes de foc. ahir, a aquesta hora, tenia 38,2. demà se suposa que ja estaré bé. és dolça la sensació d'endormiscament. em recorda temps passats, d'infeccions persistents mirant la mar. la tos i els mocs em molesten. he afegit paracetamol i codeina a la medicació que ja em donaven. són roses les pastilles. roda el món i torna al born.

silencis

els teus silencis et fan culpable. calles per no plorar, però jo sé que m'acuses dels teus delictes, dels teus errors i dels teus mals. els teus silencis són espases, ganivets esmolats, sentències de mort calculades i precises. el darrer sopar, la darrera cigarreta del condemnat. el teu silenci et fa culpable i les paraules, si les tens, t'enverinen l'esperit.

vent

a la ràdio diuen vent i veig onades. a la ràdio diuen ràfegues i veig com voleien les copes dels arbres. a la ràdio diuen vent i ràfega i morts i ferits i el sostre d'aquesta cel·la surt volant i jo ja puc respirar. les ones de la mar i les ones de la ràdio m'alliberen.

tempesta

ha tornat la tempesta i l'agonia. les coces dels cavalls desbocats que corren lliures dins el meu cervell. m'han tingut m0lts dies tancada en silenci i a les fosques. va venir en tomàs i ell va dur la pluja i el vent i els mals averanys. en tomàs és fred i no sé perquè ve a veure'm. aquesta puta educació cristiana que li van donar, que ens van donar a tots per a inculpar-nos el sentiment de culpa. malaltissa i envejosa. hi havia llibres dins el sobre i un jersei de llana i uns peücs nous perquè sap que tenc els peus freds. ell no té fred. ell té les cames tapades amb una manta de llana anglesa. són de goma les seues cames. tot ell és un ninot de goma traslladat amunt i avall pel xofer i la infermera. després de'n tomàs ca començar la tempesta. la descomposició. la pèrdua de la noció. el temps, l'espai, tot era d'arena de rellotge que s'escolava cap al centre de la terra. cap a l'infern. sense temps per a purgar les culpes. l'infern, el meu infern, és negre. no us cregueu aquells que us diguin que és vermell. I no fa olor de sofre. el meu infern fa olor de vòmit i de lleixiu. el meu infern som jo.