dissabte, 28 de juny de 2008

castigada

he estat castigada, per dolenta. avui m'han tret de la cel·la d'aïllament. sembla una broma, això, perquè ja ho estic sempre, aïllada, jo. però es veu que allà on m'han tingut aquests dies (no sé quants) està més lluny de tot que res. enfora de les altres. enfora d'elles. enfora de mi. ja em sé la lliçó. em vaig portar malament. vaig voler arrapar una funcionària. li volia fer un set a la cara, però tenc les ungles tan curtes... com que em tenen vigilada, els que hi ha a l'altra banda van entrar a ajudar-la. em van dur a la directora i em va imposar el càstig. com a les monges. sense pati. sense ordinador on vomitar totes aquestes inconveniències que ells llegeixen amb fruïció. escriure això és com parlar per telèfon sabent que està intervingut. des d'aquí vull saludar el jutge de vigilància, el responsable dels metges i el cap de psiquiatria. hola. que us agrada això que escric avui? ja ho sé que no és gaire lluit, però després d'uns quants dies a l'ombra, què volieu? floritures? ho sent. un altre dia em sortirà millor. per cert, sé que en tomàs ha vingut a veure'm i li heu dit que estat malcriada. gràcies per tot.

dimecres, 18 de juny de 2008

ballant

hi ha la tornada d'una cançó que no em deixa en pau. no puc dormir. no puc pensar perque sempre la tenc al cap. si vens em trobaràs ballant de puntes damunt d'aquesta roca, tu per jo tornaràs loca. i les imatges d'aquesta cançó. les seques, les les peuades damunt l'arena. la platja. la mar blava i els cabells esvalotats. si vens em trobaràs ballant de puntes damunt d'aquesta roca. i em venen ganes de ballar i de beure'm la mar. em venen ganes de submergir-me per sempre. deixar-me endur per la mar gran. ho vaig pensar tantes vegades, i vaig ser tan covarda. ballant de puntes damunt d'aquesta terra. arena entre ses ungles. tu per jo tornaràs loca. és un somni recorrent. un atac de feridura permanent. totes les nits en vetla perquè ball de puntes perquè els mesos que vaig passar a aquella illa maleïda em van marcar. perquè un avió em va vomitar a un camp d'aviació humit i transparent i ja no tenia forces per continuar voltant pel món. m'hauria d'haver perdut per parís, o m'hauria d'haver mort a l'aeroport de bankok, com en vázquez montalbán. però vaig aterrar a la merda d'illa on de qualsevol fet en celebren una festa i canten i ballen. damunt d'aquesta roca. i el solstici d'estiu és una orgia de cors que bateguen al mateix ritme que els cavalls i el tambor i el fabiol. una festa que diuen ells, els d'allà, que no es pot comparar amb cap altra, i que a mi em va deixar sense respiració. aquells hi havia molts borratxos, com jo, que jo estava sempre. ballant de puntes damunt aquesta roca. tu per jo tornaràs loca. si vens.

dimarts, 17 de juny de 2008

blau

passen tan a poc a poc els dies blaus.
sense aliats i sense enemics a batre:
amb faltes d'ortografia,
amb desajustaments orgànics.
les pastilles color de rosa. els coberts de plàstic. les tovalloles de paper i el cervell d'acer innoxidable.
aquesta dona que em mira profundament i aquell guàrdia que intuesc uns metres més enllà. sempre sota sospita:
sempre sóc la dolenta de la història, l'assassina criminal.
la que reia amb el còs present.
la que s'enfotia del jutge quan li inquiria respostes a preguntes buides.
rialles obscenes per a crims redons i perfectes.
missatges xifrats perquè algú en faci la tesi.
vindrà un altre estiu sense pltaja ni cementeri.

dilluns, 16 de juny de 2008

dues

diuen que som dues, que algú ha vist na marina. la funcionària m'ha dut un retall de diari que m'ha deixat llegir davant ella i després me l'ha pres. la veritat és que la fotografia no era massa clara i no posaria la mà al foc. a més, és impossible que m'hagin, que hagin vist na marina mercadal fora d'aquestes quatre parets encoixinades. ara podria fer un parell de digressions sobre la identitat, sobre la pèrdua de la identitat dels presos bojos, d'aquells a qui un dia determinat se'ls va girar el cervell, però em fa molta vessa. podria fer un esforç i intentar recordar els estudis sobre la memòria, sobre els miralls, sobre el jo projectat... però m'estim més escriure sobre l'estiu que està a punt d'arribar. sobre les pluges i els llimacs i les tempestes que m'han encisat els darrers dies.