malson

deix que la mar em banyi els peus, que m'esquitxi la cara. deix que l'arena gruixada es posi entre els dits i les ungles i em sent habitada pel mineral i el salnitre. l'arena, gruixada i marró. la mar, verda i descarada. em vol engolir, la mar. com als pobres poetes vacus. pobres escriptors eficaços i mancats de talent. el cel blau i la brisa: una condemna dins aquestes quatre parets. pressa dins les cel3les covardes. tirabuixons i costures descosides. els deus no m'acompanyen avui. sé que somnii que somnii i em vull morir. que m'enverenin. que em liquidin. que em diguin que les coses no són així. que la mar em banya els peus i m'esquitxa la cara perquè em vol seua.

guants

aquí també hi ha dones amb guants de làtex. una d'elles, potser la que no mana, m'ha dit que ho entèn que em facin oi, però que és una norma higiènica que s'ha de complir per evitar que em contagiin alguna malaltia que elles puguin patir. no reia, quan m'ho deia, ni tan sols per davall del nas.
anava a acabar, però avui ho faré més llarg.
faré punts i a part.
i contaré, per exemple, que avui és diumenge. que al pati de la presó ha plogut. que l'arròs del dinar era fred. que m'ha sortit un gra a la galta. que ja he après a descomptar els dies com aquell que desfulla una carxofa. que és la primera vegada que escric la paraula carxofa i que la X està al bell mig del mot. i puc dir, encara, que fa dies que no pens amb en tomàs. que m'han tornat els malsons.
i en un altre paràgraf afirm que sé del cert perquè l'he vist que a un racó de la cel·la hi ha un pou, i jo m'hi pos emmig i bot molt fort a veure si m'esfondr.

dia

avui fa un dia groc, com tu. un dia que és un descompte, que és un desdia, una nit, un no.

horari

a aquesta presó nova m'han canviat l'horari d'accés a la sala d'ordinadors. el matí és un bon moment, diuen. volen que escrigui molt, en aquest centre de vigilància estricta. el psiquiatre és un home molt jove amb els ulls verds i problemes d'acidesa gàstrica. no em somriu mai. m'han donat pasta de dents amb sabor a poma. a mi les pomes em fan vomitar. m'ha demanat si vull que em duguin res. llibres, m'ha dit. continuen escrivint els poetes mentre jo estic tancada, però jo vull la platja.

retxa

aprofit la darrera retxa de sol. la que entra pel finestró i creua la sala per a dipositar-se damunt el teclat. pinta una diagonal; 0okn 0okn 0okn 0okn 0okn 0okn 0okn 0okn. la barra espaiadora està a l'ombra. com jo. com sempre.

bossa

la dona dels guants de làtex m'ha dit que per fi la perdré de vista. sap que l'odii. sé que m'odia. que faci la bossa, m'ha dit, que d'un moment a l'altre em traslladaran. les sentències s'han de complir. m'ha deixat una paperina de plàstic per a posar-hi tot el que tenc. inepta! aquí, ni la roba és meua. començaré a pensar què faré amb la bossa de plàstic. he vist molt de cine, jo.

sentència

ara diuen que em canviaran de presó. m'han jutjat culpable de tres homicidis i no sé quants segles de condemna han caigut sobre mi. estralls, traïduria, premeditació, maltractament d'animals... em diu l'advocat que tomàs s'ha interessat per la sentència, que li ha dit de recórrer-la. jo només vull que em canviin de presó, que em duguin a un cau on no em posin la simfonia número 39 de mozart perquè es pensen que som una intel·lectual i que m'ha d'agradar aquesta música. detest les simfonies de mozart. que em posin rèquiems i misses solemnes. que m'inflin de pastilles. sedants, reconstituents, vitamines, calci, ferro... que m'enterrin a una presó on no tenguin tants miraments.