terror

he sentit lladrar un ca. ja no em fan por, els cans. em fan por els crits. no l'he vista més aquella companya que em feia oi al menjador. m'han tingut aïllada una partida de dies. el ca lladrava i el meu cos era clos dins un pensament esfilagarsat. he tornat a l'habitació encoixinada. no els agrada això que escric. els vaig dir que eren uns lladres, que no tenien dret, però ells somreien. el meu advocat no ha tornat i ara diuen que em jutjaran sense escoltar-me. es veu que només em podria perjudicar, el meu testimoni. m'ofenen els seus somriures. m'ofen la duresa de la seua mirada. m'ofenen els guants de làtex i el silenci que també lladra, com el ca.