devastada

desvastada, estic, però em voldria veure morta. enrocada, estic, a la primera paraula d'un futur imperfecte que no arriba a ser mai present perquè jo m'he encarregat de fer-lo miques. plou, han dit, però a mi no m'han banyat les gotes infidenls de la pluja encesa d'aquesta nit. vaig voler morir i no en vaig sebre, covarda, som. què hi ha que m'aferra a la vida? no són els versos ni els poetes. ni els llibres que no llegesc per mlitància brutal. els encenalls i els advocats i l'alcohol, i els cotxes, i els accidents, són.