estius

la meua tia, que em feia de mare em duia a la piscina, els estius. em comprava vestits de bany estampats amb maduixetes i poriols i m'untava tota la pell amb crema nivea. de la piscina, el que més m'agradava era l'olor de clor mesclada amb la dels entrepans dels berenars dels altres fillets. les fileres de formigues que s'enduien les restes dels entrepans. les converses sordes de la meua tia amb altres ties o mares o àvies que mai no nedaven, ni tan sols prenien el sol. no tenia mar, el nostre poble, i l'oncle treballava massa per a dur-me a la platja. així, la piscina era el meu oceà. imaginava que no hi havia voreres, entrellucava els ulls per intuïr que els marges d'aquell rectangle havien desaparegut. ara també ho faig. he canviat els vestits de bany amb poriols per un uniforme de presa, però també entretanc els ulls i intent pensar que la cel·la no té parets, que si camin més de 23 passes no toparé contra un mur encoixinat. per això mai no les faig les 23 passes, sempre m'atur a la 20 ó a la 21. així sempre hi ha un poc més de futur on caminar.