divendres, 17 d’abril de 2009

discrepes

discrepes de les insensatesases i de les sabatades. les insolidàries encisadores i les llengües esmolades diuen: ha mort. i tu dius, he mort i sóc aquí. al costat de la màquina de capolar. sóc aquí, dins la segadora de misteris. dins la capa de la caputxeta vermella que no sap que el conte s'ha cremat. t'han embotonat la mortalla, que és de paper de vidre. escupiràs sobre ells el xarop de fel i vinagre, naufragaràs dins els bassals de lletanies punxegoses. vindran monges i bisbes i cantaran missa crismal, però tu cercaràs les illes remotes que dibuixaves amb saliva als vidres del finestral. el jardí no hi és, i tu discrepes de les insensateses i de les sabatades d'aquells que diuen: ha mort.