dissabte, 5 d’abril del 2008

ontes

em feies ontes. que t'agradaven els meues cabells, deies. i que la fredor de la meua pell t'era acollidora, matisaves. i que estaves bé amb mi, afegies. em feies ontes quan parlaves de futur, quan alfarrassaves la collita. em feies ontes amb paraules de fil i cotó i mans curioses que m'oferien el cel. les ontes són ara cançons agres que van ser gotes de pluja que fan el ridícul quan s'esclafen contra el vidre i es trenquen la closca i moren amb mi.