diumenge, 6 d’abril del 2008

versos

la donota dels guants de làtex i la cara de fàstic m'ha dit que li han dit que em doni un sobre encoixnat com la meua cel·la. no me'l dóna: me'l tira. a dins hi ha un llibre que punxa. l'obra d'un poeta major que fa cinquanta anys i es regala una plagueta. luis garcia montero, li diuen. sense remitent, l'envelop, sé qui me l'envia, i sé que ja l'ha llegit, i que ja l'ha plorat.

Vas a ser un perdido.
No me importa.
Me parece más triste
no saber dónde estoy.