Silencis

et sents traïda pels silencis còmplices d'aquells que et diuen amiga. el temps és una espasa que cau i que tomba. les paraules són petites desaparicions de l'esperit. si parles et morts. si calles desapareixes. qui vols ser? amb qui vols ser? la mar ja no hi és, això ja ho saps. tampoc no hi són les trompetes marianes ni les llances vidrioses. no hi són, no hi ets, no ets.

discrepes

discrepes de les insensatesases i de les sabatades. les insolidàries encisadores i les llengües esmolades diuen: ha mort. i tu dius, he mort i sóc aquí. al costat de la màquina de capolar. sóc aquí, dins la segadora de misteris. dins la capa de la caputxeta vermella que no sap que el conte s'ha cremat. t'han embotonat la mortalla, que és de paper de vidre. escupiràs sobre ells el xarop de fel i vinagre, naufragaràs dins els bassals de lletanies punxegoses. vindran monges i bisbes i cantaran missa crismal, però tu cercaràs les illes remotes que dibuixaves amb saliva als vidres del finestral. el jardí no hi és, i tu discrepes de les insensateses i de les sabatades d'aquells que diuen: ha mort.

verd

m'han dut a una habitació d'un hotel de luxe. decoració minimalista. m'han fet estirar al futon mentre entreobrien les cortines perquè pogués veure la posta de sol darrere les muntanyes. havien llevat la mà. les dues massatgistes m'han dit bon dia. han començat a tocar tot el meu cos amb mans expertes. han posat cada múscul al seu lloc i m'han preparat per la batalla. entre les dues m'han fet aixecar i m'han llevat el llenç que em cobria. han desaparegut. han entrat ells amb unes espases corbes i lluentes. eren dos i feien jutipiris amb els talls de les armes. el primer m'ha arrebassat el braç dret. del tall ha brollat un líquid verd i espès. l'altre m'ha seccionat una cama. més doll verd i apegalós. cada membre que em llevaven el tornaven aferrar a una altra part del meu cos. trossos del meu cos fora de lloc. la còrpora deforme. no sé si m'han fet mal perquè quan estaven a punt de parlar la dona dels guants de làtex m'ha dit que era hora de fer els exercicis gimnàstics per prevenir l'osteoporosi.

37,8

fa dos dies que tenc febra. ara representa que estic millor. la donota dels guants de goma m'ha posat un termòmetre digital a les temples. 37,8, ha dit amb la veu rogallosa. jo em not una sensació sabonosa al cap. els ulls em llagrimegen i tenc les galtes de foc. ahir, a aquesta hora, tenia 38,2. demà se suposa que ja estaré bé. és dolça la sensació d'endormiscament. em recorda temps passats, d'infeccions persistents mirant la mar. la tos i els mocs em molesten. he afegit paracetamol i codeina a la medicació que ja em donaven. són roses les pastilles. roda el món i torna al born.

silencis

els teus silencis et fan culpable. calles per no plorar, però jo sé que m'acuses dels teus delictes, dels teus errors i dels teus mals. els teus silencis són espases, ganivets esmolats, sentències de mort calculades i precises. el darrer sopar, la darrera cigarreta del condemnat. el teu silenci et fa culpable i les paraules, si les tens, t'enverinen l'esperit.

vent

a la ràdio diuen vent i veig onades. a la ràdio diuen ràfegues i veig com voleien les copes dels arbres. a la ràdio diuen vent i ràfega i morts i ferits i el sostre d'aquesta cel·la surt volant i jo ja puc respirar. les ones de la mar i les ones de la ràdio m'alliberen.

tempesta

ha tornat la tempesta i l'agonia. les coces dels cavalls desbocats que corren lliures dins el meu cervell. m'han tingut m0lts dies tancada en silenci i a les fosques. va venir en tomàs i ell va dur la pluja i el vent i els mals averanys. en tomàs és fred i no sé perquè ve a veure'm. aquesta puta educació cristiana que li van donar, que ens van donar a tots per a inculpar-nos el sentiment de culpa. malaltissa i envejosa. hi havia llibres dins el sobre i un jersei de llana i uns peücs nous perquè sap que tenc els peus freds. ell no té fred. ell té les cames tapades amb una manta de llana anglesa. són de goma les seues cames. tot ell és un ninot de goma traslladat amunt i avall pel xofer i la infermera. després de'n tomàs ca començar la tempesta. la descomposició. la pèrdua de la noció. el temps, l'espai, tot era d'arena de rellotge que s'escolava cap al centre de la terra. cap a l'infern. sense temps per a purgar les culpes. l'infern, el meu infern, és negre. no us cregueu aquells que us diguin que és vermell. I no fa olor de sofre. el meu infern fa olor de vòmit i de lleixiu. el meu infern som jo.

virus

tenc un virus. sense detalls, un virus que em té reclosa (més encara) i m'impedeix odiar amb tanta intensitat com ho faig cada dia. tenc un virus que m'afebleix. és com si algú m'hagués declarat la guerra per dins.

olors

aquesta presó fa pudor de lleixiu. mai no he sentit l'olor que diuen que és dolça d'un nadó. no record l'olor del brou del dia de nadal. el perfum de les roses queda molt lluny a la meua memòria. he oblidat la sentor del metro a l'hora punta. la meua ànima put de buidor.

platja

platja d'hivern, deserta, oferent. platja d'aigua gruixada, rica de placton oferent de sèrum. platja insubmissa. conta contes, la platja, protagonista d'històries òrfenes. platja d'hivern, deserta, rica, insubmissa i ventosa. platja blava, verda i groga. platja blava. lloc d'arribada del meu naufragi. platja impossible.

miserables

miserables són els dies de mel que dius que vas passar amb mi. miserables són els llibres de poesia que em fas arribar i les notes que em gargoteges a les targes esgrogueïdes del despatx d'advocats tancat per jubilació. tu has tornat a la mar, a l'hivern de la marina, a la llar de foc i als records dels teus avantpassats que són els teus records, però no els meus. tu tornes a la mar, i jo torn a l'infern, al tren, a l'accident, als retalls de diari, a la banda de música del funeral. un somni cada dia. un malson cada dia. una mort cada dia. miserables són els dies de mel que dius que vas passar amb mi. miserable és cada dia que no em mor.

lladre

m'han contat la història d'un lladre de bicicletes grogues que no surt a cap pel·lícula de nou realisme italià de postguerra ni de depressió. el lladre de bicicletes grogues navega pel centre de la ciutat i rebenta cadenats. no mata, encara, el lladre de bicicletes que sempre du una bossa bandolera plena de llibres nous i vells. el lladre de bicicletes també roba llibres als grans magatzems. ha afinat un sistema tan poc sofisticat que consisteix a entrar al servei i desferrar-los les etiquetes magnètiques abans de posar-los dins la bandolera. desenes d'etiquetes magnètiques dels grans magatzems corren per les clavagueres de la gran ciutat. la casa del lladre és plena de bicicletes grogues i de llibres furtats.

nadal

diuen nadal i fliten els vides amb una substànica blanca que dibuixa siluetes. els reis de l'orient, el pare noel, un avet. tot molt llefiscós com ho és cada dia aquí dins. no posen garlandes, no, que diuen que ens podríem lesionar. que ens penjarem, pensen. que els agredirem, temen. aquest és tot el nadal que tenim: siluetes d'objectes tan inanimats com nosaltres estampades als vidres.

gestos

gesticules histriònic i navegues emmig de les baves. jauràs dins la merda de les teues idees foradades. ells et riuran les gràcies però et faràs vell. la pell se t'omplirà tota de costeres i pústules purul·lentes. i ja no tiuran. i tu, histriònic, ploraràs llàgrimes seques i desitjaràs tornar arrere. desitjaràs no haver nascut.

anys

la donota que em vigila m'ha dit que aviat farà dos anys que sóc aquí dins. que em queden dos anys menys de condemna. no l'acabaré la condemna: ella m'acabarà a mi. avui ha plogut, amb ràbia, amb ferro. ha plogut i encara plou i demà plourà encara. els patis estan deserts. la sala dels ordinadors és plena d'internes. presidiàries i bojes com jo. aprenen un ofici, diuen. a mi només em deixen venir quan no ho ha ningú. oficialment m'han aixecat el càstic d'aïllament, però continui sense relacionar-me amb ningú. hi ha la dona dels guants aquí dins i dues vigilantes a fora. els faig por.

pudent

paó pudent: imbècil i ignorant. llàtzer cec. arbre tort. ànima de floridura. et toc i m'embrut. et mir i em mareig, paó pudent imbècil i ignorant. avui surts als diaris amb les mans miserioses, amb els ulls clucs. fas mal. no m'agrades.

temps

tot aquest temps i totes aquestes absències les he passades dins un volcà.
he necessitat molta ajuda perquè la digestió ha estat difícil.
tot aquest temps i totes aquestes absències les he passades dins un silenci invisible, embolicada dins una mantellina feta d'odi i de paper de vidre.
no sé si me n'he sortit.
torn a tenir paraules.
torn a tenir veu, però em sembla que encara som transparent.
som sense ser, sense poder ser tocada, sense poder ser vista.
no sé com expressar que fa temps que no control el temps que passa sense nomenar la paraula temps.
aquest és el concepte: sé qui sóc, sé que vaig fer. sé que mai més no sortiré d'aquesta gàbia en què m'han tancat.
sé, també, que no és fácil tornar a entrar dins un relat quan voluntàriament n'has sortit.
no et poden perdonar si has matat una persona, si has obert la panxa a un gos i l'has omplert de pedres.
ja no bec alcohol, però encara sóc una borratxa.
ja no em vull morir, però encara sóc una suïcida.
torn a llegir poesia: llibres que em du Tomàs.
Tomàs i la seua vellesa digna.
Tomàs i la seua cadira de rodes, que és la meua cadira de rodes.
em deixen veure la televisió: sé de canvis globals i de crisis econòmiques.
sé, sóc, mir, llegesc i celebr.

transparent

ningú no et veu però ningú no et cerca.
no ets ningú per ningú i tothom
diu qui és ningú per ser algú?
no et veuen, no et cerquen.
ets, com la mar, transparent.

gràcies

de part d'una amiga:

gràcies.


http://www.lodissea.com/
http://paper.avui.cat/article/cultura/143549/cent/lectors/premien/esperanca/camps.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110947
http://www.ultimahora.es/menorca/segunda-me.dba?3589+2010+451788
http://tirantalcap.blogspot.com/


gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies

fum

ja ha arribat el senyal de fum. només puc somriure.