hora

hi ha un poema de rafael català, que escriu molt i publica poc, un poema que es titula una hora més i que diu:

Ningú no ha sabut mai per què l'home desitja una hora més/en l'instant en què toca els seus llavis la mort, i la tenebra/ l'envolta al seu sudari de silenci.

es burla d'això, el poeta que frissa per morir i pensa que la vida dura el que ha de durar i que qualsevol pròrroga ha de resultar estèril:

No ens cal més temps per passar del no-res a l'abisme.