tomàs

la condemna és llarga i he baixat la guàrdia. he obeït el psiquiatra que m'ha demanat que autoritzi visites. una visita: la de tomàs. avui l'han duit. assegut a la cadira de rodes i molt envellit manté el seu posat senyorial. sé que és ell qui ha pagat la meua defensa, sé que és ell qui continua interessant-se pel meu estat, sé que és ell qui ha fet que em duguin a aquesta presó a prop de casa. he baixat la guàrdia i l'he deixat venir. la trobada ha estat freda, sense retrets, amb molt poques paraules. senyor i amb la seua bona olor de sempre, tomàs ha entrat a la sala vigilada on jo l'esperava asseguda i dutxada. què difícil mirar-lo a la cara! m'ha deixat uns llibres i uns bombons dels que sap que m'agraden. m'ha dit que està bé, que continua a dénia, que està sol, que el nostre pis continua buit, que la gent encara li demana per mi. m'ha demanat si necessit res, que ha parlat amb el director de la presó i que em pot dur pel·lícules i un televisor, i xocolatines, i que si em port com ara em deixaran estar a l'ordinador més temps, que fins i tot, em podrien deixar un portàtil per si vull escriure a la cel·la. quan se n'ha anat tenia els ulls humits i no m'ha agradat. se'n torna a dénia. no vull que plori per mi, tomàs.