blau

passen tan a poc a poc els dies blaus.
sense aliats i sense enemics a batre:
amb faltes d'ortografia,
amb desajustaments orgànics.
les pastilles color de rosa. els coberts de plàstic. les tovalloles de paper i el cervell d'acer innoxidable.
aquesta dona que em mira profundament i aquell guàrdia que intuesc uns metres més enllà. sempre sota sospita:
sempre sóc la dolenta de la història, l'assassina criminal.
la que reia amb el còs present.
la que s'enfotia del jutge quan li inquiria respostes a preguntes buides.
rialles obscenes per a crims redons i perfectes.
missatges xifrats perquè algú en faci la tesi.
vindrà un altre estiu sense pltaja ni cementeri.