ballant

hi ha la tornada d'una cançó que no em deixa en pau. no puc dormir. no puc pensar perque sempre la tenc al cap. si vens em trobaràs ballant de puntes damunt d'aquesta roca, tu per jo tornaràs loca. i les imatges d'aquesta cançó. les seques, les les peuades damunt l'arena. la platja. la mar blava i els cabells esvalotats. si vens em trobaràs ballant de puntes damunt d'aquesta roca. i em venen ganes de ballar i de beure'm la mar. em venen ganes de submergir-me per sempre. deixar-me endur per la mar gran. ho vaig pensar tantes vegades, i vaig ser tan covarda. ballant de puntes damunt d'aquesta terra. arena entre ses ungles. tu per jo tornaràs loca. és un somni recorrent. un atac de feridura permanent. totes les nits en vetla perquè ball de puntes perquè els mesos que vaig passar a aquella illa maleïda em van marcar. perquè un avió em va vomitar a un camp d'aviació humit i transparent i ja no tenia forces per continuar voltant pel món. m'hauria d'haver perdut per parís, o m'hauria d'haver mort a l'aeroport de bankok, com en vázquez montalbán. però vaig aterrar a la merda d'illa on de qualsevol fet en celebren una festa i canten i ballen. damunt d'aquesta roca. i el solstici d'estiu és una orgia de cors que bateguen al mateix ritme que els cavalls i el tambor i el fabiol. una festa que diuen ells, els d'allà, que no es pot comparar amb cap altra, i que a mi em va deixar sense respiració. aquells hi havia molts borratxos, com jo, que jo estava sempre. ballant de puntes damunt aquesta roca. tu per jo tornaràs loca. si vens.