castigada

he estat castigada, per dolenta. avui m'han tret de la cel·la d'aïllament. sembla una broma, això, perquè ja ho estic sempre, aïllada, jo. però es veu que allà on m'han tingut aquests dies (no sé quants) està més lluny de tot que res. enfora de les altres. enfora d'elles. enfora de mi. ja em sé la lliçó. em vaig portar malament. vaig voler arrapar una funcionària. li volia fer un set a la cara, però tenc les ungles tan curtes... com que em tenen vigilada, els que hi ha a l'altra banda van entrar a ajudar-la. em van dur a la directora i em va imposar el càstig. com a les monges. sense pati. sense ordinador on vomitar totes aquestes inconveniències que ells llegeixen amb fruïció. escriure això és com parlar per telèfon sabent que està intervingut. des d'aquí vull saludar el jutge de vigilància, el responsable dels metges i el cap de psiquiatria. hola. que us agrada això que escric avui? ja ho sé que no és gaire lluit, però després d'uns quants dies a l'ombra, què volieu? floritures? ho sent. un altre dia em sortirà millor. per cert, sé que en tomàs ha vingut a veure'm i li heu dit que estat malcriada. gràcies per tot.