divendres, 11 de gener del 2008

barca

els qui hem nascut a la mar tenim per pàtria una barca.
aquí estant no la veig, la mar. ni la puc oldre. cada matí, quan em treuen a pasturar al pati, em regalen una retxa de sol. sol malalt de gener. sol que va i ve i juga amb els ennivolats. però el sol no em porta la mar ni la saladura ni els records antics.
a menorca tenia la mar a les portes de casa i em molestava el blau ofensiu. i em feia mal la seua còpula diària amb el sol a l'hora del crepuscle.
les borratxes. les assassines ja no tenim dret a la mar. tenim la retxa de sol i les pastilles. i l'habitació encoixinada perquè no ens lesionem. es pensen que em faré mal.
he dimitit. la barca i les emocions se'n van anar. les vaig deixar esclafades contra l'asfalt. crac.
un resum, una ferum. unes paraules desempescades del mal de cap. el cotó a la boca. l'ungla que guisca i la fulla d'afaitar que fa rodanxetes dels meus ulls. no hi és Dalí. ni el poeta tampoc no ha vingut.