transparent

el te deum de charpentier en un enregistrament antic on, a pesar de la digitalització, s'escolten els estossegs del públic i algun zum-zum estrany. viu, molt viu, el te deum. i transparents les veus que l'interpreten.
això és el que escolt mentre em deixen escriure avui. no tenc ganes de res. la sopa de fideus d'anit em va caure malament. m'he passat la nit vomitant, però el mtetge que m'ha mirat avui matí m'ha dit que no tenc res i m'ha prescrit dieta.
quan surti d'aquí tenc sessió amb el terapeuta. també l'enganaré, avui. li contestaré el primer que se m'ocurresqui quan comenci a fer-me preguntes. la primera ja me la sé: com has passat la setmana? bé, com sempre, li diré. i després començarà a fitorar. em vol entendre, diu. per a ell no sóc una persona, sóc un cas. el més complicat de tots els que ha tingut fins ara. i per això li dedic aquest blog, aquests textos que sé que llig. sóc transparent. que no ho veus?