diumenge

fa dos dies que la posta de sol és vermella i pastosa. no hi ha la mar, però intuesc el ball de bastons entre els ennivolats i la llum.
he menjat pollastre rostit i patates xurres per dinar.
el director m'ha cridat al despatx per comunicar-me que s'estan acabant els temps de l'aïllament. des de demà, m'ha dit, compartiré el menjador amb unes altres dues internes. el pati, encara no. tenc curiositat per veure com són aquestes dues dones, si són joves o són velles, si són guapes o lletges, i com és la seua vida tancades aquí dins. tal vegada són sicòpates com jo. o senzillament han perdut el seny i les tenen a retxa. és probable que no ens deixin parlar. el primer contacte serà, de moment, visual. la veritat és que a mi ja m'està bé aquest aïllament tan còmode en què m'han instal·lat.