ella

ella te els cabells embullats i li falten dues dents. les que encara li queden són negres. a pesar de l'estrictitesa amb que aquí ens van rentar, bruteja un poc. el seu xandall verd, com el meu, també ha perdut el color original. està molt grossa i devora els aliments amb tanta avidesa que em fa molt d'oi, aquesta donota. hauria preferit no veure-la. encara sort que no ens deixen parlar. ella em mira i em busca una mirada que jo m'encaparrot a negar-li. aquesta és la nostra imatge: dues illes. dues boges isolades i l'olor de llexiu.