dimecres, 9 de gener del 2008

pastilles

ja no prenc les pastilles de color de rosa. ara només em donen les vermelles, les verdes i aquelles de color blau cel que amarguen tant quan intentes que et passin per la gola sense ferir-ne les pareds. la dona que diu que té cura de mi encara es posa els guants de làtex quan em parla. em mira i em diu que es nota que estic millor. que ja no em pengen tantes pellerenques dels braços i que faig més bona cara. per això diu que m'han llevat les pastilles de color de rosa.
m'ha visitat un advocat d'ofici. un que no he vist mai. no sé què se n'ha fet d'aquell borratxo que em volia fotre mà quan intentava preparar un judici ajornat mil vegades. ara sembla que va de bo i d'aquí a un parell de mesos m'hauré de presentar davant el tribunal que m'ha de jutjar. fa molt de temps que vaig matar tres homes i un ca, i ara n'he de retre comptes. diu l'advocat que tot el temps que he passat aquí dins ja em compta com a condemna, i que com que estic boja m'aplicaran atenuants. i diu també que no és bo que em llevin les pastilles de color de rosa, perquè això significa que estic millorant. i em poden condemnar. em condemnaran, diu. hauré de continuar a la presó de dones. i es veu que com que ara s'acosta el judici m'han tornat a deixar l'ordinador.
he estat mesos castigada sense venir aquí. em deien que era molt ofensiu tot el que escrivia. em deien el que ja sé: que som una merda d'assassina i que ara no em faci la santa i no sé quantes coses més. i m'han tingut mesos sense poder escriure res.
ja no bec. ja no prenc les pastilles de color de rosa i ja em tornen deixar utilitzar l'ordinador. és un premi diuen. i m'han dut una bossa de llibres. els he deixat a un racó de la cel·la. llegir em fa vomitar.